19 de abril de 2011

LA ENTREVISTA

“No enterrarem la veritat amb el cos del meu germà”

(No enterraremos la verdad con el cuerpo de mi hermano)



Jamila Dambar. Foto: JORDI SOLER



19/04/11  - Carme Vinyoles

Investigació pendent El 21 de desembre del 2010 Said Dambar va sortir de l'Ajuntament d'El Aaiun, on treballava, i va entrar a un cibercafè a veure un partit de la Copa del Rei. Havia demanat a la seva mare que li guardés sopar, però ja no va tornar a casa. Per a la família començava un malson que encara dura perquè el govern marroquí es nega a investigar les circumstàncies de la mort d'aquest jove sahrauí de 26 anys que fins ara no ha rebut sepultura. La seva germana, Jamila Dambar, és a Catalunya per denunciar un crim impune que situa dins del context de l'estat de terror instaurat en els territoris ocupats.

Qui era Said Dambar?

Said era el fill petit d'una família sahrauí d'onze germans, quatre dels quals vivim a Lanzarote, un a Barcelona i la resta a Al Aaiun. Ell s'havia llicenciat en econòmiques en la Universitat de Fes i s'havia tret una diplomatura en informàtica. Era un de tants joves amb inquietuds pel seu futur, que tenen dificultats per trobar feina però que finalment havia aconseguit un lloc a l'Ajuntament d'Al Aaiun i estava content tot i que s'hi passava el dia per 150 euros al mes. Era també un bon esportista, cinturó negre de karate i un gran aficionat al futbol; sobretot li agradava el Barça. Precisament el dia que el van matar havia vist en un cibercafè del carrer de la Meca el partit entre el Barça i l'Athletic de Bilbao que es disputaven la Copa del Rei.

Què va passar aquell dimarts 21 de desembre?

Això és el que estem intentant saber, però el govern marroquí ens nega el dret a una investigació independent i imparcial. El que podem dir és que després de veure el partit en Said no va tornar a casa i que segons ens han explicat uns testimonis, quan va sortir del cibercafè va ser aturat per uns policies que li van demanar la documentació. No la portava a sobre i li van disparar almenys dos trets a boca de canó, un d'ells al front, que li devia causar la mort a l'acte. La policia va fer fora aquests testimonis tot dient-los que es tractava un borratxo i a partir d'aquell moment s'han fet circular tota classe de mentides per embrutir el nom del meu germà, però estem disposats a arribar fins al final a la recerca de la veritat, per tal que es faci justícia i el crim no quedi impune.

Què li van explicar a la família?

Que ell havia atacat un guarda al qual se li havia disparat l'arma accidentalment. Nosaltres no ens ho creiem perquè els testimonis desmenteixen aquesta versió; hem parlat amb gent que assegura haver sentir més d'un tret aquella nit. D'altra banda si el govern no permet que es faci l'autòpsia al cos és perquè té alguna cosa per ocultar.

Han rebut coaccions perquè donin per bona la versió oficial?

Sí, ens han intentat subornar amb diners i feina per als meus germans que estan a l'atur, però no hi ha diners al món que puguin tornar en Said ni molt menys restituir la seva dignitat. També van entrar a casa el dia que fèiem la vetlla pel difunt sense cap respecte i fins colpejant alguns dels 150 assistents, i darrerament ens amenacen amb la possible descomposició del cadàver a causa dels talls de llum que afecten la morgue de l'hospital Hassan ben El Mehdi on està guardat. Amb aquestes pressions pretenen que deixem córrer la investigació i enterrem en Said. És molt dur, però no desistirem fins que coneguem què va passar. No enterrarem la veritat amb el cos del meu germà. Ell ja no hi és, però nosaltres hem de donar exemple en nom seu perquè no som l'única família que pateix ultratge, repressió i violació dels seus drets en els territoris ocupats, hi ha tants casos que romanen en el silenci que la gent desconeix... L'únic consol seria que la mort del meu germà servís per evitar-ne d'altres. Som sahrauís i sabem que la llibertat i la independència del nostre poble no arribarà sense un gran esforç.

Aquests dies ha participat en diferents actes a Catalunya convidada per ACAPS i Resistència Sahrauí. Què n'espera?

Que la gent s'uneixi en un clam de justícia per al meu germà i per a tothom qui pateix violacions dels seus drets, que no s'oblidi el poble sahrauí.

I del govern espanyol?

Que no continuï donant suport a un règim que practica tota mena de tortures, que abans que la pesca i els recursos naturals vulgui veure en el Sàhara persones que lluiten per la seva llibertat i contra l'espoli dels seus béns. El govern espanyol ens coneix molt bé, sap perfectament que no serem mai marroquins i també sap quina és la seva responsabilitat històrica.

Fuente: avui.cat

No hay comentarios:

Publicar un comentario